Paisatge protegit de la Solana del Benicadell

De recio i vigorós alleujament, el Benicadell s’alça fins als 1.104 metres i s’estén al llarg d’uns vinticinco quilòmetres en direcció nord-sud-est, enfilant-se sobre un paisatge deslligat entre els dilatats valls d’Albaida i del Comtat. El seu nucli principal està adscrit als termes municipals de Muro, Gaianes, Beniarrés i l’Orxa, pel que fa a la vessant de la solana. Per l’Est, la serra de Benicadell s’extingeix en els barrancs pels que discorre el riu Serpis, concretamente en el barranc de l’Infern de l’Orxa; per l’Oest, s’arriba fins al Pou Clar d’Ontinyent, a la Serra d’Agullent. Es tracta d’una serra cuya destacada i alargada mole dibuixa una bella silueta reconeguda a grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant crestería de caliza grisácea coronant el seu cim. Així, la seva orientació de ponent a l’est i els seus abruptes vessants determinen una clara diferenciació climàtica i hidrològica.

La Serra de Benicadell és un espai utilitzat des de temps prehistòrics com a hàbitat de grups humans, que va trobar a les seves coves i costaneres un lloc de refugi i caça. El jaciment prehistòric més destacat a la zona és la Cova de l’Or (Beniarrés), del neolític inferior (6.000 aC), punt de referència mundial per la importància dels materials localitzats que van marcar el destí d’una nova època: el naixement de l’agricultura al Mediterrani occidental. Altres jaciments destacats són la Cova del Moro (Muro), la Cova Negra (Gaianes) i el Sercat (Gaianes), poblat del II mil·lenni a.C. La cultura islàmica també va deixar la seva impronta a la serra, destacant l’assentament de l’Alt de la Nevera (Gaianes), on es creu que l’any 1092 el Cid va enfortir un castell d’origen àrab existent al cim de “la Peña Cadiella” com així es refereix el Cant del Mí Cid-. Al Benicadell existeixen, a més, diverses caves de neu.

 

Ja al segle XVI, la pressió demogràfica va forçar l’abancalamiento de las laderas fins a cotes difícilment imaginables, que es van anar compaginant amb altres usos tradicionals de la serra, com van ser l’explotació maderera, l’extracció de fuel i l’apicultura.

Per altra banda, el Benicadell és un clàssic del muntatge i de l’educació ambiental, sent el referent de nombrosos escaladors que troben en ella la fascinació de les grans muntanyes, amb la seva gran façana rocosa i almenada per una retallada i esvelta crestera, i enriquida per paratges de profund significat social i cultural.

En definitiva, la Solana del Benicadell és un paisatge en què la conformació té molt de veure l’acció humana al llarg de la història, que ha configurat ambients nous i diversos.

Atendiendo a consideracions en tot equiparables a les anteriors, la vessant nord d’aquesta serra, situada a la província de València, va ser declarada Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat, amb la denominació de “Ombria del Benicadell”. El Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell completa la protecció del massís muntanyenc en la vessant inclosa a la província d’Alacant, per la qual cosa les iniciatives de protecció són complementàries i es reforcen mútuament.