Via verda del Serpis

Des de la nostra ja llunyana infància vam veure recórrer per camps i hortes dels nostres pobles i ciutats la figura fosca i elegant del tren Alcoi-Gandia. Va viure a través dels anys els avatars de la seva època, revoltes, guerres i fam. Aquell que els nostres pares i avis anomenaven el tren dels anglesos, el de l’estraperlo, de l’oli i del vi, de la carbonissa i la farina, el del “Cagaferro” amb el qual improvisàvem nostres pessebres … “

José Morales Ferrándiz (President de l’Associació del tren Alcoi-Gandia)

“A València, abans d’arribar a Gandia, em va dir el cònsol anglès Mr. Stanley Weyman que la zona per on es pretenia realitzar el traçat de la via es deia el barranc de l’Infern. Confesso que em vaig sentir preocupat. Vaig imaginar per un moment un paratge ple de dimonis, però als pocs dies de començar les prospeccions vaig comprendre que estava en un error. Aquelles eren gents obertes, generoses i ben humorades, disposades a ajudar; i encara que parlaven una llengua anomenada valencià que no era espanyol ni anglès, ens vam entendre sense grans problemes gràcies a la bona voluntat de tots.

En poc temps em vaig enamorar del barranc de l’Infern, un infern d’àngels que, a més, em van ensenyar a assaborir totes les delícies de la vida mediterrània. He de reconèixer, però, que mai vaig poder acostumar-los a prendre el te de les cinc. “

Mr Philip P. Ayres (Enginyer projectista de la via fèrria Alcoi-Gandia)

El 1889, la companyia anglesa “Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Limited” va construir la línia fèrria que uniria les poblacions d’Alcoi i Gandia. Ho va fer en només dos anys. El primer comboi promocional va recórrer el trajecte el 18 de juliol de 1892, si bé fins a principis del següent any no van circular amb regularitat els trens. A partir de llavors va funcionar un mitjà de comunicació i transport de gran importància en la història de les nostres comarques. Durant els primers anys es van baixar mercaderies per a l’exportació (paper, teixits, oli, fruites i verdures) i es van pujar productes fonamentalment d’importació anglesa- com carbó, sal, fustes, tabac … No obstant això, el tràfic de viatgers també va ser en augment. Durant la primera dècada del segle XX es van construir altres línies de ferrocarril que van entroncar amb aquesta: la línia Carcaixent-Gandia que portaven productes agrícoles des de la Valldigna i la Ribera cap al port de Gandia, i la línia Villena-Alcoi-Yecla que va entrar en funcionament el 20 de desembre de 1909 i enllaçava amb el ferrocarril Alcoi-Gandia a l’estació de Muro. Durant la guerra civil i la postguerra, a part dels danys que van causar els bombardejos al port de Gandia -del qual depenia la línia férrea-, les estacions van servir per l’estraperlo de productes bàsics davant l’enorme escassetat que es va viure en l’època. No obstant això, amb la millora econòmica produïda a Espanya al final de la dècada dels 50, el transport de viatgers cap a la platja de Gandia va adquirir certa importància. Van ser només uns anys perquè el transport per carretera començaria a guanyar-li la partida al ferrocarril, suposant el final d’aquesta línia i de moltes altres que també van desaparèixer al llarg de la geografia espanyola. El 1965, la companyia va desaparèixer i la línia va passar a dependre de F.E.V.E. (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta). Finalment, el 30 d’abril de 1969 la línia va ser clausurada i, l’any següent, es van desmantellar totes les instal·lacions i les estructures metàl·liques es van vendre al pes. El pont de ferro que salvava el riu Agres -en Muro- que mesurava 132,65 metres i pesava 150.620 kg, i que en la seva època va ser considerada l’obra més important de tota la província, es va subhastar per un import de 700.000 pessetes per a destinar com a ferralla.

Així, les circumstàncies geopolítiques i socioeconòmiques que van propiciar la construcció d’una línia fèrria entre Alcoi i Gandia a la fi del segle XIX han derivat en que, ja al segle XXI i amb la línia en desús, els 53 quilòmetres de plataforma de l’antic ferrocarril esperin amb impaciència una proposta d’actuació clara que la tregui de l’oblit en què es troba sumida actualment. Des de la Regidoria de Turisme i Medi Ambient del nostre Ajuntament s’ha redactat un avantprojecte constructiu amb la finalitat que els organismes públics es plantegin amb serietat el seu condicionament com a via verda.