Segons la història relata, i la veritat pot ser, una senyora molt guapa li va eixir a un llenyater. Li ensenyà un collar de plata, amb un diamant i un rubí: “¿què és el que vols, la joia, o t’estimes més a mi?” Li contestà que la joia: “sempre seràs desgraciat, en aquella penya tan alta tinc un palau encantat. Mai seràs ditxós, si m’hagueres volgut a mi la fortuna que hi ha allí haguera segut dels dos” Damunt d’una aura boreal, a l’amanéixer l’aurora, desapareix la senyora i el pobre es queda igual. Si us ha agradat la dita, no la tingueu per falòria, que és la vertadera història del barranc de l’Encantà.